Lluny, només lluny

No, no. Hui no ha sigut un bon dia. Merda, merda. Quan comences a intentar-ho de nou, a retomar el camí d'una forma milllor, i trobes un entrebanc intentes botar-lo, però és massa alt, hui ha sigut massa alt. Entropesses i caus, i quan mires dalt per poder alçar-te et trobes amb una mala cara, o amb notícies roïnes. (La nostra llengua ni més ni menys!) Maleïdes notícies a primer hora del matí... Jo que faig per viure el menys possible a aquesta absurda realitat (tot ací és una bajanada, una mala broma), avançant el dia a peus de gegant entre llibres, fantasíes, bojos imaginaris, per tal que acabe quant abans i poder gitarme de nou al llit i tornar a dormir, a somiar...  a anar-me'n lluny on les cosses són com jo les vull. (Sé que sona egoísta, però ho sent, almenys intente ser sincera.) Només queda algú amb qui compartir-ho i no sé si la meua "mitja taronja" (eixa de la que tot el món parla) estarà a algún lloc d'aquest absurd i estimat planeta, però, per favor, emporta'm lluny d'ací. Ara mateix! ... qualsevol que sigues, boig somiador. A Narnia, al País de les Meravelles, al "País de Nunca Jamás", a la lluna que somriu, al teu propi món alternatiu, (lluny!), on vullgues (lluny!), només et demane que allà on em portes jo puga ser i sentir-me lliure.