miércoles, 12 de diciembre de 2012

Perspectiva






 Ell deia que era un au gran a una gàbia, oprimit. Ella va fer que ell fera de la gàbia el seu cel. Aleshores ell estengué les ales, orgullós.


*Nanoconte per al 264é joc literari de J.M. Tibau al seu blog Tens un racó dalt del món


jueves, 6 de diciembre de 2012

M'he estimat molt...




M'he estimat molt la vida nostra bojadura...
Boig ha tornat amb boja, una estoneta més. Ara que viu una miqueta més lluny és més complicat aparèixer molt a sovint. I sí, encara riguem, cantem i diguem destarifos, i secrets... 
Sembla mentida... Fa dos anys més o menys mai hauria dit que aquell xic nou de la classe del costat arribaria a ser el Boig, el meu company, a qui podria contar-li-ho tot. Com va arribar a ser-ho? Ni jo mateixa ho sé. Només sé que una xica que no trobava lloc a la classe va seure a una de les dos últimes taules, al costat del xic que ocupava l'altra taula del costat i tot seguit ja es deien companys. Setmanes després ja podien parlar de boig i boja. 
Transformares la meua vida, boig, potser no d'una manera molt exagerada (no com un àngel, que digueres tu una vegada), però molt important per a mi. Positivament, clar. D'alguna manera m'alegrares l'únic dia en que s'em feia difícil inclús respirar, el dia en que un familiar a qui jo estime i trobe a faltar va anar-se'n sense que puguera acomiadar-me. Quasi em donà alguna cosa quan em digueres, boig, que eixe era el dia del teu aniversari. No sé si les coses són així, però, en aquell moment no, perque encara no podia ni imaginar com d'units arribariem a estar, va ser més tard quan vaig pensar que potser hi havia alguna cosa de raó en alló que diuen de que "per cada persona que se'n va de la teua vida, arriba una altra per a fer-la millor". Ho crec de veres. I quan no estàs et trobe a faltar. Aquest estiu, on quasi no t'he vist, he pogut sentir-ho.
No tenia ni idea de quant el podia trobar a faltar fins que el torní a vore'l. I, que seria de boja sense boig? 
De quan en quan no cal dir res, només donar una abraçada, i mantindre l'instant fins que tornem a vore-nos.
Encara se'm fa estrany que estigues lluny. Però recentment han passat moltes coses, i m'agrada que també vingues per Ella, per que? Doncs perque fa feliç a boig, al meu company, al meu quasi germà. Estàs enamorat, oi boig? Podria dir-se, doncs, que boig i boja, de vegades, també poden ser boig, boja i Ella, que també n'és ben simpàtica i també me l'estime molt, moltíssim.
M'he estimat moltísim la nostra bojadura, boig, m'agrada així la nostra bojadura.