miércoles, 30 de enero de 2013

Fred, gel




Ningú me l'ha dit, però jo sé que de vegades la gent em sent freda, sense sang, sense emocions, morta? Potser ho estiga, però de sobte em ve la certesa de que no ho estic, com ho sé? En una paraula: Dolor. No estic parlant del dolor físic, sinó de l'emocional. Soles jo sé el que he patit per dos parells de ulls marrons. Un va ser el remei al dolor de l'altre, un amic, i no vaig tenir una altra que calfar-me el cap amb bajanades. Confusa. Això era el que em desvelava i em feia sentir viva, sí, però amb ganes d'estar morta.

Jo també em sent de vegades freda, no és que el meu cos ho estiga, m'encanta la caloreta del sol sobre la meua pell, soles que, per desgràcia, de vegades eixa escalfor no arriba al meu cor. Podria ser que tinguera un tros de gel per cor i que quan arribe a sentir alguna cosa, el gel començara a trencar-se i eixe fóra el dolor que jo sentia? Em negue a pensar-ho. Sé que de vegades sembla que no tinga sentiments o que estiga lluny, desplaçada de la resta per pròpia voluntat, però jo vull viure!

Sempre he sigut el que es diu "una bona xica" (tinc una relació meravellosa amb els meus pares, quasi no em baralle amb la meua germana, soc obedient, sempre he fet el que es suposa que he de fer, mai no m'he rebel·lat contra la "autoritat"...) i la gent menuda, que es cruel, diu les coses de mala manera, potser açò em va fer que, quan era xicoteta em reprimia en mi mateixa, que no tinguera molts amics, que no m'obrira als altres... jo ja no ho sé, només sé que si això em va allunyar de la realitat i dels sentiments cap als altres de manera profunda, ja no té remei. Tot açò ha donat forma a com sóc ara i , per molt que intente ser menys "bona", menys "templada"*, més oberta a expressar-me, no té el resultat esperat, ja que continue sent distant i no em deixe dominar per els instints i intuïcions, per molt que intente ser impulsiva (encara que fora una vegada).(a l'infern la “templança”! jo vull viure i gaudir!). Merda de cervell, de fred, de cor gèlid... De vegades m'odie a mi mateixa, sóc el gèlid i buit vampir de mi mateixa, que viu a la meua torre de marfil del meu interior intentat ser amagat, sense poder evitar que, de quan en quan, guaite a la finestra de l'ànima.

                                                                             Att. boja Alicia


PD.(com vieu el gat de Chesire continua fent de les seues al meu cervell)

*"templada": referit a la templança, virtut moral referida a l'atracció pels plaers i els instints, a més de procurar l'equilibri emocional i el domini de la voluntat sobre els instints manté reprimits els desitjos del cos.

No hay comentarios:

Publicar un comentario