jueves, 2 de mayo de 2013

Torna el sol i el bon oratge



Ha plut tres dies seguits. L'atmosfera d'aquestos dies tan humits posava a tothom de mal humor. A tu la primera.
I, de sobte, a la vesprada del quart dia despunten rajos de sol càlids entre els núvols. Et descobreixes pegada a la finestra, embadalidaper eixos rajos de llum que la teua blanca i tendra pell trobava a faltar, que els teus ulls necessitaven de nou per vibrar blaus a través de les teues ulleres. I, sobtadament, mirar per la finestra, admirar la llum que atravesa els núvols dispersos del capvespre, contemplar els edificis i els racons del teu barri es transforma en el ritual més senzill, tranquil·litzador, harmònic i alegre que colma les teues pupil·les.
Mentre vas traient el cap pel forat de la finestra, l'aire fresc que encara passeja pels carrers i carrerons mentre eixuga les voreres de l'aigua de pluja, et colpeja ara la cara en un intent de rebolicar-te els cabells  (inútilment) que tu portes recollits en una trossa al és alt del teu cap. I, com per donar-li la benvinguda al sol que comença a amagar-se, et desfàs de la bata per poder sentir baix la tela del pijama els últims rajos de sol i l'olor de l'encara terra mullada.