sábado, 27 de octubre de 2012

Llàgrimes negres



Ella plorava llàgrimes negres. Llàgrimes, llàgrimes per què havia perdut la flor que li havien regalat i a més el seu rímmel no era resistent a l'aigua. Llàgrimes negres.

lunes, 8 de octubre de 2012

Dibuixant


Ahir notí un buit al despertar-me, sí, com ho sentiu. Tenia un presentiment dins de mi. El presentiment de que s'havia anat. I havia escoltat el seu nom, no sé si dormitant o en somnis, pero vos ho puc jurar. Quan m'alcí ja estava buida, foradada. Ell sempre havia estat enfront de mi, no sempre físicament, però alli hi estava. Sempre a l'altre costat de la vorera. Veí. Aquell dibuixant, graciós, punxa, amic d'amics, que de quan en quan es ficava en problemes, dels que sortia... qui sap com! Estimat per tots. Creatiu per tots els costats, cridaner, que volia canvis... I canvis va fer, no només a les nostres vides, companys, si no també a la seua. I s'ha anat. Ho sé, m'ho diuen, m'ho crec. Només el veia de vegades, com tots, però n'era prou per saber que continuava a l'altre costat del carrer, com sempre. Ara, darrere d'un petit tros de mar, a una illa, alli li mane tot el meu recolçament, tota la meua estima que s'ha guanyat durant aquestos anys... encara que pense que, podria quedar-me una poca, si no l'importa, per a quan torne que la trobe amb interesos. I guardaré també els seus dibuixos, no masa lluny, per a vore-los de vegades. Una besada molt gran, dibuixant, et desitge sort allà on sigues feliç.


Excuses



Si no haguerem tingut temps, no t'hagueres aprés el meu contorn, ni les meues pigues, ni les meues mans, ni els punts on tinc cosquerelles, ni la forma dels meus cabells,... ni el meu nom... I així ho feres, my darling.


miércoles, 3 de octubre de 2012

Carpe momentum





Som efímers, fugaços, ràpids i impacients, cambiants. Vivim ara, ja, y morim al segon. Disfrutem eixe segon? Jo canviaria la pregunta: arribem a disfrutar? El temps... Aquell que s'escapa, se'n va corrent i, nosaltres, pobres, probablement existim però no vivim, no tenim vida, tenim existència i prou. Per a alguns això n'és suficient, per als altres, haurem d'aprendre a viure eixe segon, eixe instant, més lentament, haurem de tindre paciència i deixar que cada moment d'eixe instant de vida arribe a la part més profunda de nosaltres, haurem d'"empapar-nos" d'eixe segon efímer. Bona sort a tots! Si ho aconseguiu haureu viscut.

Carpe diem, carpe momentum.
Disfruta el dia, disfruta l'instant.

lunes, 1 de octubre de 2012

Rendir-se no és una opció


No et rendisques, hui no, hui no. No. Encara que la ciutat estiga més fosca, més trista, més mullada que mai, no ets tu qui ha de caure a un forat. Així que flota, alça't i sigues exemple de força, d'ànim! No et mentiré: no serà fàcil, però, saps? No estàs sol, no. Has mirat al teu costat? Potser et sorprengues, amic, al vore qui tens  al teu costat, qui t'agafa la mà perquè no caigues, o perquè t'alces, però que t'ajudarà a vore que rendir-se no té perquè ser una opció, almenys hui no, hui no.