Carpe momentum
Som efímers, fugaços, ràpids i impacients, cambiants. Vivim ara, ja, y morim al segon. Disfrutem eixe segon? Jo canviaria la pregunta: arribem a disfrutar? El temps... Aquell que s'escapa, se'n va corrent i, nosaltres, pobres, probablement existim però no vivim, no tenim vida, tenim existència i prou. Per a alguns això n'és suficient, per als altres, haurem d'aprendre a viure eixe segon, eixe instant, més lentament, haurem de tindre paciència i deixar que cada moment d'eixe instant de vida arribe a la part més profunda de nosaltres, haurem d'"empapar-nos" d'eixe segon efímer. Bona sort a tots! Si ho aconseguiu haureu viscut.
Carpe diem, carpe momentum.
Disfruta el dia, disfruta l'instant.
Celia, tú com sempre, deleitant al personal, m'encanta ja ho saps, cada vegada que et llig, m'agrada més. Impresionant, de veres.
ResponderEliminarEt vuic.
M'encanta que et pases de quan en quan, ho saps, i que comentes ja ni t'ho conte... gràcies mil per estar ahi. Jo ja trobe a faltar els teus escrits, que ho sàpigues! hahaha
EliminarT'estime.