lunes, 8 de octubre de 2012

Dibuixant


Ahir notí un buit al despertar-me, sí, com ho sentiu. Tenia un presentiment dins de mi. El presentiment de que s'havia anat. I havia escoltat el seu nom, no sé si dormitant o en somnis, pero vos ho puc jurar. Quan m'alcí ja estava buida, foradada. Ell sempre havia estat enfront de mi, no sempre físicament, però alli hi estava. Sempre a l'altre costat de la vorera. Veí. Aquell dibuixant, graciós, punxa, amic d'amics, que de quan en quan es ficava en problemes, dels que sortia... qui sap com! Estimat per tots. Creatiu per tots els costats, cridaner, que volia canvis... I canvis va fer, no només a les nostres vides, companys, si no també a la seua. I s'ha anat. Ho sé, m'ho diuen, m'ho crec. Només el veia de vegades, com tots, però n'era prou per saber que continuava a l'altre costat del carrer, com sempre. Ara, darrere d'un petit tros de mar, a una illa, alli li mane tot el meu recolçament, tota la meua estima que s'ha guanyat durant aquestos anys... encara que pense que, podria quedar-me una poca, si no l'importa, per a quan torne que la trobe amb interesos. I guardaré també els seus dibuixos, no masa lluny, per a vore-los de vegades. Una besada molt gran, dibuixant, et desitge sort allà on sigues feliç.


No hay comentarios:

Publicar un comentario