Amb pany i clau




Podria haver-ho perdut tot.
Aquell primer somriure que et faig furtar.
Xarrades de qualsevol cosa mirant aquells ulls que em miraven directament a dins.
I els granizats de llima... sí, no serien el mateix.
Afirmacions que els dos sabíem que no eren vertaderes, però que deies per sentir-te millor.
La música, la lletra que parla de conèixer persones i la música que fa que s'apropen.
Aquell "només un?" que encara no he pogut oblidar i que guarde com un tresor.
La platja que no havia compartit amb ningú, però que compartirem... la podria haver perdut.
I aquella matinada en que vaig confesar que no volia anar a París, sino que volia descobrir París i que no ho faria en un mes. En necessitaria un any.
Els calfreds que em produia l'emoció de veure't i els que em recorrien tota l'esquena quan s'abraçavem.
El somriure que em dibuixava el teu riure.
Tot. Podria hever-lo perdut si t'haguera deixat anar.
No t'ho penses, aquesta vegada no permetré que t'allunyes de mi... I perdre-ho tot?
Però, per si de cas, aquesta vegada ho guardaré tot amb pany i clau.
I res no serà com abans, ni els llibres, ni els granizats, ni els teus ulls...
I jo només vull guardar-ho tot amb pany i no pedre-ho.
I no perdre't.

Nov 2013

Comentarios

Entradas populares